Model bifactorial de la intel·ligència de C. Spearman (1904)

Considera que essencialment la intel · ligència es divideix en dos components:

1) El factor general, g, comú a tota mesura (intel · ligència general). Es considera que és una propietat referida referida a una intel · ligència de tipus natural, general i molt important en processos de discriminació sensorial i memòria. Es relaciona amb rapidesa i també amb la productivitat intel · lectual. Es considera un factor hereditari que determina les capacitats cognitives de l’individu i, per tant, és fix i immutable: consistent en l’individu, variable entre individus.

2) Els factors específics, s, propis de cada tasca (capacitats específiques). Indiquen l’eficiència de mecanismes mentals específics. No són factors independents, depenen del g. Són el resultat de l’aprenentatge individual i reflecteixen moltes habilitats.